Botifarra

Aquesta primera versió d'aquesta pàgina ha estat escrita per Enric Capo i Sefa Costa. Per a la versió anglesa feu clic aquí.

La Botifarra es juga a Catalunya. És un joc amb normes molt estrictes de carteig i amb un mètode de puntuació que la fan molt interessant per jugadors deductius i que dóna a cartes normalment poc importants un paper bàsic en els resultats. Està directament relacionada amb la Manilla de la qual pren la mecànica general, però les normes obliguen a jugar lògicament i minimitzen els efectes de l'atzar.

Índex

• Objectiu
• Baralla
• Valor de les cartes
• Repartiment
• Trumfar
• El joc
• Normes
• Notació de Parlett
• Variants
• Campionats
• El programa

Objectiu

La Botifarra és un joc de bases amb punts per quatre jugadors, per parelles fixes; com és habitual, cada jugador seu davant de la seva parella. Només són importants els punts continguts a les bases, no el número de bases, tot i que una basa té un valor per ella mateixa .

 Normalment una partida es juga fins que una parella arriba a 101 punts o més, i això requereix diverses mans. Com en altres jocs de quatre jugadors, és pràctica comú jugar tres partides, una amb cada un dels altres jugadors com a parella.

Baralla

La Botifarra es juga amb una baralla espanyola estàndard de 48 cartes amb quatre pals: oros, copes, espases i bastons, numerats de l'1 al 12, amb el 10 anomenat Sota, l'11 Cavall i el 12 Rei.

Valor de les cartes

L'ordre de valor de les cartes, de major a menor, és 9, As, Rei, Cavall, Sota, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2. En aquest joc el 9 s'anomena Manilla.

El 9 val 5 punts, l'As 4, el Rei 3, el Cavall 2 i la Sota 1 punt. Cada basa val, a més, 1 punt. Això fa un total de 72 punts en una mà. L'equip que passa de 36 punts, s'anota l'excés al compte de la partida. Aquesta puntuació pot ser doblada en alguns casos com explicarem més endavant. Així, una mà de 45 punts, en val 9 per la partida, 18 si està doblada, 36 si té dos dobles, etc.

Repartiment

El donant reparteix totes les cartes, de quatre en quatre, en sentit antihorari, començant pel jugador de la seva dreta. A cada mà, el donant és el de la dreta del de l'anterior. Normalment, baralla el de la dreta i talla el de l'esquerra.

Trumfar

El donant tria trumfos simplement anomenant el pal que més li interessa, o bé fa Botifarra (sense trumfos), o bé li passa el dret a trumfar al seu company (Delegar). El company, en l'últim cas, ha de triar un pal o fer Botifarra, però no pot tornar a delegar.

Després que s'hagi trumfat, els membres de l'equip contrari poden doblar (Contrar) el valor de la mà si ho desitgen. En aquest cas, l'equip que ha trumfat pot tornar a doblar (Recontrar). Finalment, si s'ha recontrat, l'equip contrari pot tornar a doblar (Sant Vicens).

Una mà amb Botifarra (sense trumfos) ja implica un doble, i Contrar, Recontrar i Sant Vicens poden afegir dobles addicionals, de manera que en pot tenir fins a 4 en total.

L'ordre en què els jugadors tenen l'oportunitat de doblar és sempre en l'ordre de joc, és a dir, en sentit antihorari.

El joc

La Botifarra es juga en sentit antihorari. El jugador de la dreta del donant comença la primera basa, i el guanyador de cada basa comença la següent. Les bases es guarden davant d'un dels jugadors de la parella i no es poden consultar, excepte l'última.

La basa la guanya la carta més alta de trumfos o, si no se'n juga cap, la més alta del pal de sortida.

Normes

Es pot sortir de qualsevol carta. Quan es juga a una basa, les normes, en ordre decreixent de precedència, són:

1. És obligatori servir del pal de sortida;
2. És obligatori guanyar als contraris;
3. Si no es guanya, cal jugar:
• si està guanyant el company: una carta amb valor (10, 11, 12, 1 o 9) o la més baixa del pal que es jugui;
• si estan guanyant els contraris: la més baixa del pal que es jugui. Excepció: el segon jugador de la basa, si no pot servir, pot jugar una carta amb valor (en l'esperança que guanyi el seu company).

La regla 3 és la que fa possible les deduccions i cal entendre-la correctament. Donar la més baixa quan no es pot ni matar ni carregar punts al company és lògic, però aquí a més és obligatori.

Segons la notació de Parlett, i afegint:

• x₀ per indicar la més petita del pal x, i
• x_v per indicar una carta amb valor (10, 11, 12, 1 or 9) del pal x,

les regles es poden formular com segueix:

• Si el company està guanyant: Ff₀f_v , Tt₀t_vr₀r_v
• Si el company no està guanyant:
• 2n jugador: F , f₀ , T , r₀r_v
• 3r i 4t jugadors: F , f₀ , T , t₀r₀

Variants

Existeixen dues grans variants de la botifarra, l'occidental i l'oriental. En la primera, només s'apliquen les normes 1 i 2, però no la 3 que és exclusiva de la variant oriental.

Aquesta 'petita' diferència marca en realitat dos estils de joc molt diferenciats. La versió oriental permet un alt nivell de deducció i, per tant, podriem qualificar-la com a més científica. La versió occidental dona més marge de maniobra als jugadors i, per tant, permet jugades més imaginatives.

Les dues variants, amb aferrissats defensors cadascuna, disposen de suficients elements que les fan atractives i simplement cal pactar prèviament a l'inici de la partida quina serà la norma utilitzada.

Per aquells que comencin, recomanem la variant oriental ja que acostumar-se a jugar seguint la norma rígida permet posteriorment jugar sense problemes amb la variant més flexible, mentre que acostumar-se a jugar sense restriccions farà posteriorment més difícil introduïrles.

A la variant oriental, hi ha també una petita variació a la norma 3 que és força utilitzada.

• L'excepció a la norma 3.2 s'extén al cas en què es serveix. La notació de Parlett pel segon jugador és F , f₀f_v , T , r₀r_v.

Campionats

En campionats oficials, s'acostuma a jugar en la modalitat de partides duplicades, de manera que les mateixes partides es juguen a totes les taules, 4 mans amb cada parella.

Es puntuen per separat els jugadors N-S i els E-O. La millor puntuació de cada mà obté 2 punts i la pitjor 1. La resta es puntuen proporcionalment. En cas de penalitzacions, s'atorguen 0 punts a la parella penalitzada. La fòrmula de càlcul és 1 + (puntuació - mínim) / (màxim - mínim).

Els dobles només es comptabilitzen a qui els canta, de manera que una botifarra o un contro conten doble només a qui els diu, i una botifarra contrada conta doble -no quadruple- per tothom. El recontro s'admet amb caràcter informatiu però no puntua. El Sant Vicens no és permès.

S'adjunta un exemple de puntuació d'una mà en un campionat amb 6 taules. En aquesta mà feien trumfos E-O. La parella K ha fet Botifarra; les parelles C i F han contrat.

El programa

El fitxer buti.zip conté buti.exe, un programa en Virtual Basic v3.0 que juga segons la versió oriental estricte. Cal disposar de vbrun300.dll.

Disposem també d'una versió XAL que permet fins a quatre jugadors humans.